El Conte Medieval (Em) - Lletra, melodia i acords

Temps era temps hi havia, en un poblet medieval,

un baró de mala jeia que a tothom volia mal.
Amb carrossa d'or i plata passejava tot superb
pel seu terme que es moria d'esquifit i famolenc.

 Xics i grans mig morts de gana, li sortien al seu pas,

demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat!
Però ell somreia, i burleta, els cridava amb veu de tro: 
"A pencar, males abelles necessito molt més or!"

Els diumenges a la tarda organitzava un gran joc:
“Vilatans vinga a la festa a la festa de la mort! 
Vull setze joves per banda amb espases i garrots,
a fer d'escacs a la plaça i que guanyin els més forts.”

Xics i grans mig morts de pena, li sortien al seu pas,

demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat!
Però ell somreia, i burleta, els cridava amb veu de tro:
"A jugar, vatua l'olla que a mi m'agrada aquest joc!".

Un joglar passà pel poble avançada la tardor,
que amb senzilla veu cantava i així deia la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor".

Xics i grans tots l'escoltaven, li donaven la raó,
els naixia l'esperança van anar a trobar el baró.
Però ell somreia, i burleta, els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella si escolteu el trobador".

Els vilatans es negaren a pagar més els tributs,
a palau armats anaren i parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre, no et volem vés-te'n d'aquí,
que si et quedes, ai de tu! A la forca has de morir."

Xics i grans tots a la una, li cantaven la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor". 
I ell callava, i de ràbia, se li corsecava el cor
mentre el poble repetia la cançó del trobador:
"Ai del poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor
Ai del poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor"

 

Versió dels LAUZETA