Temps era temps hi havia
en un poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal
passejava tot superb
pel seu terme que moria
d'esquifit i famolenc
Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
Però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro
"a pencar males abelles
necessito molt més or"
Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc
"vilatants vinga a la festa
a la festa de la mort"
"Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
i a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"
Xics i grans migs morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
Però el somreia; i burleeta
els cridava amb veu de tro
"a jugar batua l'olla
que a mi m'agrada aquest joc"
Un joglar passar pel poble
avançada la tardor
i amb senzilla veu cantava
i així feia la cançó
"Ai del poble ai de la vila
que te un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor"
Xics i grans tots l'escoltaven
i li daven la raó
els naixia l'esperança
van anar a trobar el baró
Però ell somreia; i burleta
els cridava amb veu de tro
"us faré tallar una orella
si escolteu el trobador"
Els vilatants es negaren
a pagar més els tributs
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts
"No us volem per baró nostre
no us volem ves-te'n d'aquí
que si et quedes ai de tu
a la forca has de morir"
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó
"ai del poble ai de la vila
que té un lladre per senyor"
I ell callava; i de ràbia
se li corsecava el cor
mentre el poble repetia
la cançó del trobador
Ai del poble ai de la vila...
Ai del poble ai de la vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada